NAIXEMENT DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA, A MONTSERRAT

El novembre del 74 va haver-hi una reunió diferent a Montserrat. S’estava constituint un partit polític que, anys a venir, havia de convertir-se en hegemònic a Catalunya: Convergència Democràtica, el partit de Jordi Pujol. Per les comarques de Girona hi havia un sol representant. Era en Francesc Ferrer. L’amistat entre els dos homes, les seves afinitats, havien dut inexorablement a aquesta convergència. En Ferrer era l’home de CDC a Girona i ho va ser molts anys. El partit que es va fundar a Montserrat omplia del tot les aspiracions polítiques del president de la Cambra de Comerç: un catalanisme indiscutible, a prova de tot, i un socialisme moderat, socialdemòcrata de fet, que coincidia perfectament amb la preocupació social del cristià Ferrer. Cal recordar aquí –i en Ferrer ho recorda sempre- que el primer programa de CDC era un programa socialdemòcrata, en el que es potenciava l’escola pública, es demanava la socialització del crèdit i la de molts sectors econòmics. La gent que va fundar CDC era gent socialdemòcrata. I en Ferrer s’hi sentia com a casa seva. Anys després, el 1978, es dóna de baixa del partit. S’ha adonat que el vent bufa d’una altra banda. El PSC limita CDC per l’esquerra i UCD comença a fer aigües. Això, a la curta, ha de fer que el partit de Pujol i de Ferrer es decanti cap a la dreta. Abans que l’arrossegui el temporal, prefereix baixar del tren. Ja feia dies que havia d’afrontar moltes contradiccions. Per exemple, ell mai no havia entès que el seu partit, que es deia socialdemocràta., es considerés obligat a barrar el pas als germans socialistes, que d’altra banda, cada cop s’acostaven més a les posicions socialdemòcrates. Ho va deixar. Va escriure una carta personal i sentida al seu amic Jordi Pujol explicant-li les causes de la seva decisió. I es va sumar, com a independent, a les llistes socialistes.