ELS POLÍTICS PRENEN POSICIONS

L'any 1976 és un any pre-polític. Des del seu setial de la Cambra de Comerç, en Francesc Ferrer es compromet decididament per la democràcia i Catalunya. El primer de gener encapçala, representant CDC, la manifestació que va presentar-se davant l’Ajuntament i el Govern Civil per exigir llibertat, amnistia i estatut d’autonomia, els tres punts de l’Assemblea de Catalunya. El fet podria semblar insòlit. En Ferrer era el president de la Cambra de Comerç. Però la gestació de la manifestació encara és més sorprenent. L’activitat política en els darrers mesos l’havien protagonitzat els afiliats a Justícia i Pau, amb gent pròxima a Pallach i algunes figures de la cultura catòlica. El moviment tenia una consigna clara, cada cop més evident: marginar els comunistes i els pujolistes. A Girona s’excloïa de tot el que es fes en Sergi Passarin, del PSUC, i en Francesc Ferrer. Els dos es varen asseure per estudiar la situació i mirar de capgirar-la. I ben aviat ho varen tenir fet. Varen convocar una reunió de tots els partits per enllaçar els seus esforços democratitzadors amb els de tot Catalunya. La creació de l’Assemblea Democràtica de Girona va ser una mena de revulsiu que la ciutat havia de menester. També a Girona es pot parlar d’abans i després de l’Assemblea. Les posicions varen quedar clares, els partits varen ocupar el lloc que els pertocava i les entitats cíviques varen haver d’assumir la part de responsabilitat corresponent en la tasca de fer possible un futur democràtic més just i, sobretot, més català.