Boicot (Dijous, 24-XI-2005) |
24/11/2005 |
La premsa d’ahir s’ha fet ressò d’una estirada d’orelles que ha fet el president Jordi Pujol a uns fabricants durant una reunió de l’Associació del Progrés de la Direcció. Pel que sembla un director d’empresa es va queixar de la crispació provocada pel PP, i naturalment del boicot que s’ha organitzat contra el consum de productes catalans. L’empresari va afirmar que s’havia passat de la ratlla amb l’estatut i que “el mercat espanyol era el nostre mercat”. Pujol va dir que manifestacions contra els Jocs Olímpics no varen ser oportunes, però que els catalans hem aguantat molts d’insults dels espanyols i no hi ha hagut cap resposta per part nostra. Per tant la queixa l’haurien d’adreçar als que han organitzat el boicot. En quan a retirar l’Estatut res de res. El que els empresaris havien de fer era practicar la pedagogia a Espanya i defensar sense por l’estatut a Madrid. I els va informar que la crispació no era culpa de l’Estatut, sinó que l’estatut era una excusa del PP per anar en contra dels socialistes. I els va recomanar que fossin valents: “Catalunya no pot fer la sensació que, si ens deixen de comprar quatre teixits o quatre ampolles de vi, desseguida ens tremolen les cames i claudiquem en tot.” Ja era hora!. Jordi Pujol mai no ha estat ben vist per la burgesia alta catalana. En sóc testimoni. La burgesia catalana ha estat històricament bescantada pels espanyols des de Valle Inclan fins darrerament l’Anguita. Però la nostra burgesia no és pròpiament una burgesia autèntica. Un bisbe de Lió, Mns. Ancel, havia definit la burgesia com a la classe social que mira més enllà que els altres. La nostra burgesia no sap albirar el futur. És d’una mirada curta i de vol gallinaci. Perquè la burgesia vola baix com els pardals?. A la meva manera de veure, és poruga. És clar que els catalans tenim motius per ser porucs. Espanya ens ha paltrigat històricament i sabem que tenen molta mala llet quan es tracta d’anar contra Catalunya. Però, hi ha moments històrics que serveixen per aclarir les coses. Ara volen fora els socialistes i els del PP van contra l’Estatut, i per més inri contra La Caixa, i contra l’OPA d’Endesa. Doncs, ¿per què els burgesos no saben veure aquesta realitat?. Volen ser espanyols per vendre i no veuen que no els volen. Només els volen perquè paguin i facin de cabo furriel. Ells espanyols seran els oficials i manaran sempre. Els catalans farem de comparses i ens deixaran viure de la comissió. ¿No ho saben veure?. De boicots explícits i subjacents n’hi ha hagut sempre. Quan estàvem en la política proteccionista, quan es va demanar el “port franc” i el 1918 el boicot el va organitzar el Circulo Mercantil de Madrid. Ortega i Gasset va denigrar la moral del fabricant català davant de la moral del “guerrero” castellà. Queipo de Llano ens va comparar als jueus durant la guerra civil des de l’emissora de Sevilla. ¿No ho saben els empresaris catalans?. Uns homes emprenedors, acostumats a tota mena de dificultats, ara els tremolen les cames?. No son homes?. No saben finalment afrontar la realitat i dir la veritat?. El nacionalisme espanyol és traïdor i molt perillós, ¿per què no el denuncien a les organitzacions on paguen per ser-ne membres?. ¿No serà que per aquest camí hom només hi troba la independència?. O es que els nostres empresaris burgesos de vol gallinaci prefereixen la moral de l’esclau, que seria el que Ortega deia de la moral del fabricant?. |
|
|