Felicitacions (Divendres, 30-XII-2005) |
30/12/2005 |
Aquests dies he rebut moltes i moltes felicitacions. D’entrada per Nadal, i ara els laïcistes me les envien per Cap d’Any. Una altra manera de fer-ho molt moderna és a través del telèfon. La via telefònica té la virtut que pots poder parlar personalment i sentir la veu, la seva entonació, la intensitat dels seus desigs, i la veritable intenció de la trucada. Tanmateix, té una altra virtut molt més agraïda. Es tracta de que pel telèfon el receptor de la felicitació, amb la mateixa trucada, pot retornar els desig, els anhels, i la voluntat, atès que sense haver de fer cap correu li contesta de viva veu. Amb aquest mètode assolim que amb una sola operació se’n puguin realitzar dues. Ara bé, de felicitacions no n’hi ha només per Cap d’Any i per Nadal, durant tot l’any en podem expressar pels aniversaris i alguns també per la celebració del sant patronímic. Aquestes ja cal tenir-hi força amistat, en especial per conèixer el dia que va néixer el que cal ser felicitat. En canvi el del nom patronímic, tenim l’experiència d’aquells que poden tenir al seu servei una secretaria que li fa de relacions públiques, i que cada any, d’una forma mecànica envien una tarja de felicitació el dia del teu Sant. Aquest sistema es molt de manual de relacions públiques. Sobretot es nota perquè quan el que t’ha felicitat no ocupa cap càrrec i no disposa de secretaria eficient, et deixa de felicitar, sense més ni més. Allò volia dir que hi ha gent experta en fer-te veure que coneixen la teoria del famós i popular Carneggi que titulava “Com guanyar amics”. I una de les formes era sempre cridar-los pel seu nom de pila. Renoi una cosa que em costa molt a mi, atès que intento sempre tractar a la gent pel seu cognom, atès que així no m’hi faig cap embolic. He observat que si un no té pas un nom original, que el faci genuí, i es com tothom que en té un a casa seva, és millor tenir tractes mitjançant el cognom. Un altre tipus de felicitació, serien aquells compliments o enhorabones que solem fer quan un company de feina, o una persona amiga, o un company de brega, ha reeixit en una tasca, en una labor, o en un projecte. Lloar, elogiar, o encomiar no es pas tan fàcil com felicitar pel Cap d’Any, Recordo un llibre de Michel Quoist, que es deia “Reeixir” on palesava que expressar la nostra satisfacció a una altra persona per un èxit que hagués tingut, o una victòria aconseguida, o una distinció rebuda, no era pas fàcil, ni espontània. Quoist deia que en general l’home va més directe i a raig per queixar-se, per discutir, o per expressar el seu descontentament. En canvi, quan s’ha d’expressar la congratulació, l’enhorabona, i la felicitació ens costa i no és gens fàcil. I això és veritat. És veritat perquè en general quan ens fan un cosa ben feta, o ens serveixen correctament, solem considerar que allò ja calia fer-ho bé d’aquella manera, i per tant, no és pas necessari expressar la nostra satisfacció i felicitar al que ens ha servit. Les coses sempre s’han de fer ben fetes i quan s’hi fa no hi ha motiu de felicitació ens diu el nostre instint. Però, en realitat nosaltres també sabem que a tota persona que hi ha posat interès, voluntat, i responsabilitat en una feina encomanada, si nosaltres el felicitem, el goig que tindrà serà tan intens, que un altre dia encara ens ho farà més bé. Des de que vaig llegir a Quoist he intentat sempre expressar les felicitacions, i a vegades em costa perquè no hi penso, però per ara sempre intento ser expressiu i manifestar la meva satisfacció. En relació en manifestar l’inversa, és a dir, la queixa i el descontentament, no cal pensar amb Quoist, és una qüestió que emergeix tot sol, és espontani, i ben avesats a dir-ho sense embuts. |
|
|