 |
 |
| Tribunals (Dijous, 5-I-2006) |
| 05/01/2006 |
|
El resultat o sentència del Tribunal de Defensa de la Competència, a Madrid, que ha dictaminat sobre la conveniència de l’OPA de Gas Natural sobre l’Endesa, ha estat negatiu, és a dir, consideren que no convé realitzar-la a causa de que eliminaria l’actual competència en el mercat energètic. Segons tots els diari, aquest resultat negatiu ha estat fruit del vot dels membres del Tribunal que varen ser nomenats pel partit popular quan governava Aznar. O sigui, que els membres del Tribunal no voten pel seu lliure albir, ni per la seva voluntat privativa, ni pels seus criteris professionals i tècnics. No. Els membres del Tribunal són una sucursal del partit polític que els va nomenar. Els membres del Tribunal son titelles d’una direcció que des de llunys els indiqui quin ha de ser el seu vot. Els membres del Tribunal no van a favor dels interessos dels ciutadans, sinó que estan subjectes a les consignes i els interessos del partit que els va digitalment nomenar. Aquest fet ens ha de fer pensar molt. Sobretot ens ha de fer pensar als catalans, atès que si els tribunals han de dirimir qüestions d’orde polític, social, o cívic, la disputa pot ser ideològica en funció del pes de cada partit. Però, si la qüestió a sentenciar, té quelcom a veure amb el fet nacional, el fet diferencial, o les llibertats catalanes, és ben segur que aquests membres a mi no en fan cap confiança. Aquesta gent mai no seran neutrals, si representen a un partit estatal, i tenen el centralisme com a referència. Cal tenir en compte que d’una forma hegemònica, tots els Tribunals i Consells, de tota mena, que estan configurats per membres que han estat nomenats pel parlament, i en conseqüència, el parlament no els nomena en representació proporcional, és ben segur que la seva veu i opinió és la dels partits estatals, atès que habitualment utilitzen la seva majoria per posar també idèntiques majories als Consells i als Tribunals. Aleshores podem ben afirmar que aquests Tribunals i Consells no son res més que una enganyifa. No tenen cap autoritat. Si quan el president del Tribunal Constitucional era Jiménez de Parga, va anar en contra de l’Estatut, perquè parlava per boca del PP, tothom se n’havia d’haver escandalitzat, atès que ningú no pot opinar, ni decidir, sobre una qüestió que ell l’ha de dirimir judicialment. Però, res. Els castellans se senten amos i senyor de l’Estat. Ells poden fer el que vulguin, a tot arreu, i els tribunals i consells, son seus. Tan seus que d’ençà de les seves poltrones poden dictaminar a cor que vols, a favor i en contra, d’allò que no els agrada. ¿Neutralitat?. ¿Equitat?. Això és pels que no són de la crosta, per ells això no compta. |
|
| |
 |
|
|
|
 |