 |
 |
| Pacte (Dimecres, 4-I-2006) |
| 04/01/2006 |
|
El professor Josep Fontana ha publicat un llibre que titula “La Construcció de la identitat”. És un estudi molt interessant i fins i tot oportú atès que parla de la “nació” i de les autèntiques marranades que políticament s’han fet per tal de construir la “nació-estat”. Si tots els de Madrid que han publicat un article contra l’Estatut d’Autonomia i en concret contra la “nació” que hi figura, es llegissin aquest treball, és ben segur que potser resoldríem el problema. Fontana està molt ben documentat, històricament, i també arreu del món. Tanmateix, no voldria pas parlar d’això. El que he trobat que també es pot relacionar amb la gasiveria dels que no volen de cap manera que es deixi utilitzar la paraula “nació” és el pacte de Carrillo amb Suárez per tal de legalitzar el partit comunista d’Espanya. Suarez va obligar, per pactar amb Carrillo, que “reconozca públicamente la monarquia, la bandera roja y gualda, y la unidad de España...” Ja està tot dit. “La unidad de España”. ¿No li podia fer prometre que no faria la socialització dels mitjans de producció?. No. El que importa a tota aquesta gent és la “unidad” d’Espanya. Això ens hauria de fer pensar molt. Ens hauria de fer reflexionar molt precisament ara que s’està estudiant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia amb la negociació en seu parlamentària. Els espanyols estan absolutament obstinats en poder dominar Catalunya. Espanya si no tingués Catalunya no existiria!. Heus ací perquè diuen tantes bajanades i fan tantes barroeries. |
|
| |
 |
|
|
|
 |