 |
 |
| Eclecticisme (Dijous, 19-I-2006) |
| 19/01/2006 |
|
Acabat d’aparèixer el llibre de Joaquim Nadal, on hi figuren diversos perfils i retrats sobre les persones que durant la seva vida ha tingut oportunitat de tractar, he pogut constatar que explica dos passatges de les nostres relacions, en sengles capítols. Es tracta d’un moment ideològicament molt mogut i inestable. Era en plena transició. Nadal es va confessar políticament de pensament “marxista”, i jo en em vaig considerar “eclèctic”. En aquell moment conjuntural la política estava molt bipol.laritzada. Uns eren marxistes i els altres capitalistes. Tanmateix, les coses no estaven pas tan senzilles. Entre un bloc i l’altra hi havia una tercera via. Uns que devien ser el gruix més important que consideraven que la qüestió econòmica, social, cívica, i cultural, hom no podia deixar-ho en mans de dos blocs antitètics. Doncs, bé, el meu eclecticisme anava par aquests viaranys. Considerava que potser en terminades accions polítiques convenia l’aplicació socialista, però que en d’altres moments en funció de l’eficàcia la llibertat era anterior a qualsevol pensament dogmàtic. I així el meu pensament era de l’eclecticisme típic, és a dir, el pensament pel qual l’home eclèctic sap triar i escollir lliurament el millor de cada doctrina per tal de conjuminar un nou pensament amb el més bo i millor de cada una de les teories analitzades. I així d’aquesta forma varen anar passant els anys, i de fet, s’ha pogut observar que en la realitat quotidiana en el mercat, en la producció, en la distribució, en els serveis públics, etc. oblidant el dogmatisme s’han aplicat les teories millors de cada sistema. Però, avui he llegit una definició de l’home eclèctic, el qual m’ha sorprès, i que no hem puc pas estar de reproduir. Aquesta citació és de Diderot (1775), que escriu: “un eclèctic és el que s’atreveix a pensar per si mateix tornant las principis generals més evidents, examinant-los, discutint-los i no acceptant res que no sigui evident a l’experiència i per la raó.”. No sé pas si és similar a la idea que jo tenia durant la Transició del sistema economico-social que ens convenia, peró em sembla que si en bona part hi vaig encertar. |
|
| |
 |
|
|
|
 |