VOLEM RECORDAR A MONTSERRAT VAYREDA QUE ENS VA DEIXAR EL PROPPASSAT 8 DE NOVEMBRE |
21/11/2006 |
Va ser una bona amiga, una font de saviesa que ens feia vibrar i participar dels seus sentiments. Ens agrada avui recordar el poema "La vida" del llibre " Afirmo l'Esperança" LA VIDA No fóra trist no haver-la coneguda, ignorar la puixança de la vida? No sentir-la vibrar en les coses menudes que ens envolten? En un ram, en un crit, en un bes, en un fill - que ens mira i que no sap la vida que li dàvem? Encara que la mort ens barri el pas i estigui sempre a punt de clavar el fible, no podrà aconseguir vèncer la llum que la vida, fluint, pel món escampa. Per cada cor que fuig, cent en bateguen. Per cada veu que es fon en el silenci, se n'alcen d'innombrables en el ritme, i si es clouen uns ulls, se n'obren tants que els estels no són prou a comtemplar-los La vida és immortal. Sempre es renova, i, quan sembla extingir-se, és que es fa eterna. Montserrat Vayreda i Trullol |
|
|