DEMÀ 1 DE MAIG SEGONS FRANCESC FERRER EL BARÒMETRE DE LES ELECCIONS SERÀ AL CARRER ! |
30/04/2007 |
.../... Del passat destruïm misèries, esclaus aixequeu vostres cors, la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot. .../... MANIFESTACIÓ La manifestació del primer de maig és un baròmetre. Per la meva edat he pogut veure i viure la manifestació de cada primer de maig des de les primeres dels anys setantes fins les d’avui dia. Encara que no vulgui’s sempre mires qui són els participants de cada any. Hi ha companys, per exemple, que cada any ens trobem a la manifestació. Fins i tot n’hi ha de companys que ens trobem molt poc durant l’any, però que a la manifestació sempre ens hi podem saludar. En canvi, n’hi ha de polítics que no són gens conseqüents. Per exemple, et trobes a polítics que vénen quan els han nomenat en algun càrrec, i que es presenten allà, quan mai no hi havien estat presents. Això també passa amb els polítics elegits. Quan són diputats o regidors van a la manifestació com a presència obligada. També n’hi ha de polítics que a l’any que hi ha eleccions també es presenten a la manifestació, i en canvi un cop han passat ja no vénen més. Magnífic. El primer de maig no els interessava absolutament gens. Ells hi venien per al negoci electoral. Tanmateix també s’ha de dir que n’hi ha de polítics que abans hi anaven cada any, però des de que el seu partit es va barallar amb la UGT ja no han vingut mai més. És clar que tot aquest personal numèricament o quantitativament és poca cosa en la manifestació. La manifestació és bàsicament i fonamentalment de persones treballadores i sindicalistes. Els polítics són pocs els que hi van, i per això és de fàcil verificar els seus moviments i les seves estratègies. Bítacola de Francesc Ferrer del 2 de maig del 2005. LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam, la força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat destruïm misèries, esclaus aixequeu vostres cors, la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot. És la lluita final, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà. (bis) No esperes salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans, obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa ton puny deixarà quan voldràs; atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita final, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà. (bis) Obrers, camperols, la batalla ha començat i finirà, la terra és per qui la treballa, qui no treballe morirà. Si del cel de la nostra terra foragitem dels corbs l'estol, pau ferma seguirà a la guerra i sempre més brillarà el sol. És la lluita final, unim-nos i demà la internacional serà el gènere humà. (bis) |
|
|