 |
 |
| ELS DIES 5 I 6 DE NOVEMBRE, HAN TIGUT LLOC A GIRONA LES JORNADES "MODEL D'HABITATGE PROTEGIT DE LLOGUER". |
| 11/11/2007 |
|
Les jornades es varen celebrar a la seu de la Caixa de Girona. Per aquest motiu recordem l'article de Francesc Ferrer i Girònès publicat a l'informatiu, número 155, del col·legi d'aparelladors i arquitèctes tècnics de Barcelona. En motiu del premi FAD rebut per l'edifici situat al carrer de l'Esport, 3 del barri de Sant Ponç de Girona al 1999, el Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona va demanar a l'aleshores gerent de la Immobilària Pérez -Xifra, que fou la promotora de l'edifici, Francesc Ferrer i Gironès d'escriure el següent article. Dins d'un ampli reportatge de l'obra premiada. UN PROJECTE SOCIAL La nostra societat Immobiliària Pérez-Xifra , S.A. estatutàriament només pot construir habitatges de protecció oficial. És una entitat que té més de cinquanta anys de vida. Si de primer varen ser “bonificables”, després de “renda limitada” i ara de “protecció oficial”. Aquests objectius ens delimiten moltíssim la nostra activitat atès que ens hem d’emmotllar a les normes i a la tipologia que fixen els poders públics. Però, tanmateix, la vida activa de l’entitat ha estat intensa i des de fa set anys construeix immobles sota el règim d’habitatges de lloguer després que el govern va impulsar aquest tipus de contractació. Amb aquesta finalitat, quan estàvem preparant la culminació del “Pla Especial la Quintana de Baix”, dins del barri de Sant Ponç de Girona, varem encomanar el projecte d’un bloc a l’arquitecte gironí Arcadi Pla Masmiquel. Coneixíem la manera de treballar d’aquest facultatiu atès que ja ens havia fet els projectes d’altres edificis, els quals venien molt prefixats per la planificació urbanística que regia en aquell indret. I aquesta vegada per tal de construir un edifici singular, vàrem haver de tramitar una modificació del PEMU, passant d’una torre de set pisos a un immoble apaïsat, canviant també la tipologia dels habitatges la qual cosa també va obligar a modificar les previsions sobre el nombre dels habitatges (més habitatges de menys m2). Tot i això, l’esperit de fer ciutat, les ganes de construir amb il•lusió, malgrat fossin habitatges socials, ens va portar a salvar tots els inconvenients, àdhuc els econòmics que podien sorgir entre el cost real de les obres i el preu oficial fixat administrativament. La nostra aportació a favor d’aquest edifici singular va ser justificat econòmicament precisament pel fet de dedicar els habitatges al règim d’arrendament. És a dir, la manca d’un ànim de lucre per part de la companyia, ha estat determinant per poder recuperar el capital invertit dins d’un termini temporal llarg, quan les rendes o lloguers permetin l’amortització de la inversió realitzada. Actualment aquesta política no especulativa en el ram de la construcció no és gaire habitual, atès que en general hom espera recuperar els capitals invertits dins d’un termini de maduració curt. La nostra companyia està satisfeta de l’obra projectada i dirigida per l’arquitecte Arcadi Pla Masmiquel, perquè a més a més d’obtenir un resultat arquitectònic important reconegut per diverses distincions atorgades, des d’un punt de vista social s’han pogut dedicar els 44 habitatges a lloguer amb mensualitats oficials, i per part de l’empresa el seu finançament ha estat modèlic, i s’espera que els seus resultats econòmics siguin raonables. Ha estat una labor conjunta. L’arquitecte i els altres facultatius, entre ells l’aparellador Joan Fernandez i Gironès, ens han ajudat a treballar dins dels límits dels habitatges de protecció oficial, i no cal dir que el treball dels tècnics i del constructor, malgrat haver d’autocontrolar-se amb aquestes normes legals, ha estat imaginatiu i il.lusionant, arribant a gaudir apassionadament per una eurítmia singular i modèlica. |
|
| |
 |
|
|
|
 |