EL CATALÀ ÉS L'ÚNICA LLENGUA PRÒPIA DE CATALUNYA. SI ELS CATALANS L'ABANDONEM EN LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA DESAPAREIXERÀ. UNA LLENGUA NO DESAPAREIX PERQUÈ ELS QUE NO LA SABEN NO L'UTILITZIN, SINO QUAN ELS QUE LA SABEN DEIXEN DE PARLAR-LA. |
23/08/2008 |
.../... El dia que Catalunya perdi lla seva llengua deixarem de ser Nació. Avui la nostra afirmació nacional passa ineludiblement pel plebiscit lingüístic de mantenir el nostre idioma en una situació normal i la nostra resposta no els la dicta ningú, només depén de nosaltres. ELS BOTIFLERS LINGÜÍSTICS Per Francesc Ferrer i Gironès S’acosta la celebració del Dia de la Llengua Catalana. Aquest dia cal que es consolidi com la jornada de fer inventari, i d’exigir l’acompliment de la llei en tots aquells àmbits que encara la llengua catalana no se l’ha fet oficial. Existeix un error molt extès, pel qual hom pensa que les Institucions Polítiques són les que han de fer realitat l’oficialitat de la llengua catalana. I això és una falòrnia. La distància entre el que fixa actualment la llei, i la realitat sociològica de ka llengua és tan gran , que els poders polítics no són suficients per resoldre el problema. Les llengües es poden prohibir per llei, però, en el cas de la llengua catalana no es pot imposar jurídicament. La normalització plena i definitiva del nostre idioma no es pot arribar a fer només des de les Institucions Polítiques, sinó existeix una voluntat decidida per part de tot el poble, i no s’expressa una pressió social ferma. Una pressió social que ha de ser sense crispacions, no contraccions, però si que s’ha de manifestar amb solidesa i tenacitat. Les llengües no desapareixen perquè els adversaris de fora no la utilitzen, o els forasters no la parlen. No. Les llengües cauen en aperduament quan els mateixos catalans no l’usen, ni la fan servir, i la substitueixen per les llengües dels nostres concurrents. Heus ací el gran problema que avui té la llengua catalana. El perdigó a l’ala que ens van clavar els 270 anys de persecució encara no l’hem tret de sobre, per manca de fidelitat lingüística, i una autèntica consciència nacional dels nostres conciutadans. Cal que tots tinguem ben clar que avui el botiflerisme és en la manca de fidelitat lingüística . L’autèntic sucursalisme està en tots aquells catalans que en els seus negocis, les seves empreses, i en els seus despatxos professionals, encara fan servir la llengua dels nostres opressors. Els sucursalistes avui són tots aquells que encara col•laboren amb el programa glotòfagic i genocida que ens varen planificar des de l’Estat. Tots aquells que encara en la seva vida professional i comercial, en la vida associativa, i laboral, en els mitjans de comunicació, i tots els àmbits de la vida quotidiana, usen sense escrúpols una llengua que no és la pròpia de Catalunya. El dia de la llengua ha de servir per denunciar a tots aquests caragirats que porten una vida doble, una vida divorciada dels interessos nacionals de Catalunya, i que moltes vegades coincideix en persones que presumeixen del seu catalanisme hipòcrita. Amb una mà mostren un catalanisme polític que només els convé pels seus interessos econòmics, i amb l’altra mà col•laboren amb els enemics de la nostra llengua tot perpetuant la seva diglòssia. L’oficialitat de la llengua catalana l’hem d’exigir d’entrada a tots els catalans. Hem de ser rigorosos per fer complir la llei, d’antuvi, a tots aquells que han de donar llum, i que encara ens donen fum. La severitat més escrupolosa cal que sigui aplicada a tots aquells ciutadans que viuen d’esquena a les necessitats sociològiques que pateix la nostra llengua. El nostre idioma esdevindrà normal quan els catalano-parlants la tinguin per normal en tots els racons de la seva vida quotidiana. I la normalitat no és només en l’esfera pública, ni en la vida administrativa, ho és especialment en les relacions mercantils, en els mitjans de comunicació escrita i hertziana, en la signatura d’escriptures notarials i la dels contractes comercials, en els pagaments de factures, en la correspondència, i en la publicitat. Hem d’aprendre a exigir la normalitat als advocats, als notaris, als subministradors, als comerciants, als agents i als financers. No tolerem mai més la vexació lingüística dels nostres mateixos conciutadans. Trenquem d’una vegada el nostre sucursalisme lingüístic. El dia que els catalano-parlants tinguem prou fidelitat lingüística., no caldrà que celebrem cap dia de la llengua. El dia que sabrem exigir els nostres drets lingüístics que estan proclamats a la legislació vigent, aquell dia serà revolucionari perquè haurem destruït el pla glotofàgic imposat fa 270 anys des de Ponent. Neutralitzar aquestes estratègies lingüicides ho hem de fer a partir del nostre mateix esforç i de la nostra pròpia força. No podem esperar cap ajut de fora, ni cap suport extern, per això, els panxacontents sucursalistes han de plegar del seu col•laboracionisme suïcida, perquè la seva inconsciència lingüística només ens pot portar a la nostra destrucció com a poble. El dia que Catalunya perdi lla seva llengua deixarem de ser Nació. Avui la nostra afirmació nacional passa ineludiblement pel plebiscit lingüístic de mantenir el nostre idioma en una situació normal i la nostra resposta no els la dicta ningú, només depén de nosaltres. Article publicat al diari AVUI - L’Abril de 1986 |
|
|