 |
 |
| ELS PAÏSOS CATALANS A EUROPA Francesc Ferrer i Gironès - Diari Avui, febrer 1987 |
| 17/09/2009 |
|
El que vull expressar ben fortament, és que un partit mai no pot ser una nació. El que em dol haver de dir és que es vulgui fer encabir a tot un poble sota les sigles d’un partit. Necessitem més que mai la unitat, i com que això és molt difícil, només demano la unitat per aquelles coses que són essencials per la nostra Nació. Dividim-nos en tot allò que no és primordial , en tot allò que és conjuntural, en tot allò que és simplement anecdòtic, però si us plau, no creem dissemblances internes en assumptes estructurals, en temes vitals, ni en qüestions que ha de tenir validesa a llarg termini. ELS PAÏSOS CATALANS A EUROPA Amb el projecte de Llei sobre les eleccions europees que el Govern Central ha enviat a la Cort General, els catalans ens tornem a tribar en una dialèctica, on el consensus assolit durant l’elaboració de la Constitució i de l’Estatut, s’ha evaporat i no es veu enlloc. La bipol.larització que ara es palpa a la política catalana, moltes vegades ja no sé si és per criteris sectaris, o per esma d’anar sempre en contra del que es fa, o simplement és fruit d’una anàlisi coherent. El que sé és que manca un debat públic entre totes les forces polítiques, on tothom pogués conèixer l’opinió majoritària de la Nació Catalana. A mi particularment m’agradaria molt poder anar a Madrid a defensar aferrissadament les opcions catalanes que són sustentades per la majoria de la població, i per aconseguir els millors resultats a favor del nostre poble, amb un consensus prèviament estudiat i acordat. Però la unitat d’actuació la trobo poques vegades, i com que intento ser coherent amb la meva ideologia vaig pel camí del mig. I amb el tema de la circumscripció electoral dels comicis europeu pel que veig en tornaré a trobar en una d’aquestes disjuntives. Per una banda, sé que els socialistes catalans han fet una tasca innegable per tal de poder presentar llistes pròpies sense que cap aspirant a Diputat extern o foraster s’hagi de votar a Catalunya. Ho han assolit a base de moltes pressions i gestions, però, amb un sistema electoral que fa circumscripció a tot l’Estat, i així els partits estatals no majoritaris que es presenten poden aprofitar-se del vots residuals que obtenen arreu, i que si la circumscripcions fossin zonals potser perdrien sense rescabalar-se’n allà on no arribessin als mínims. Davant d’aquesta solució, diem intermèdia, ara surten opinions catalanes, per les quals hom creu que això és anar contra els nostres interessos, i es demana que la circumscripció electoral sigui per cada Comunitat Autònoma. D’entrada hom veu que aquesta proposta pot tenir dificultats tècniques en aquelles Comunitats uniprovincials però els principals adversaris esdevindran en els partits que, tot i abraçar sencer l’Estat, no tenen majories evidents a cada una de les Comunitats, i que pel sistema proporcional només poden assolir Diputats en el cas de sumar-hi tots els vots espigolats escadusserament arreu del territori estatal. Però jo voldria plantejar una altra qüestió que no l’he vist defensada per ningú. Es tracta del concepte de “Nació Cultural Catalana” o de “Països Catalans”. Pensem que cada vegada és més necessari que sigui realitat tot allò que sempre prediquem verbalment sobre la conveniència de treballar plegats tots els habitants del territoris de parla catalana. Si això és important en l’ordre cultural i en el camp lingüístic, també ho és en el àmbit polític. De cara a Europa, i de cara al món, ara és el moment de demostrar que tots el territoris que tenim la mateixa llengua formem una unitat cultural, i un agermanament polític. Les eleccions europees són una oportunitat indefugible per demostrar-ho. Us imagineu que els del Principat poguéssim votat un cap de llista valencià, i per diputat un de les Illes, i que ells ho fessin per un del Principat?. Pensem que pel sistema electoral vigent ara, no existeix cap possibilitat tècnica perquè els electors que formen els Països Catalans puguem votar una mateixa llista. Això no pot passar ni pel Congrés, ni pel Senat, ja que les circumscripcions són provincials. Només per votar els Diputats que han d’anar a Estrasburg, els electors de parla catalana podríem votar una sola llista, on hi figuressin barrejats ciutadans de les Illes, del País Valencià, i del Principat , només hi faltarien els dels Comtats del Nord perquè estan sota jurisdicció de la república francesa. I aquesta possibilitat amb quin mètode seria factible?. És evident que si es fan circumscripcions electorals per Comunitats Autònomes aquesta sortida no seria realitzable, ja que els del Principat no podrien votar mai als valencians, ni als mallorquins o a l’inversa. Aleshores perquè veus catalanes destrueixen d’arrel una possible solució a donar unitat política a tots els territoris de llengua catalana?. No ho sé. Ni vull expressar cap opinió. El que vull expressar ben fortament, és que un partit mai no pot ser una nació. El que em dol haver de dir és que es vulgui fer encabir a tot un poble sota les sigles d’un partit. Necessitem més que mai la unitat, i com que això és molt difícil, només demano la unitat per aquelles coses que són essencials per la nostra Nació. Dividim-nos en tot allò que no és primordial , en tot allò que és conjuntural, en tot allò que és simplement anecdòtic, però si us plau, no creem dissemblances internes en assumptes estructurals, en temes vitals, ni en qüestions que ha de tenir validesa a llarg termini. |
|
| |
 |
|
|
|
 |