 |
 |
| CAL ANAR MÉS ENLLÀ DE LES BANDERES Francesc Ferrer i Gironès.- PUNTdiari - 1983 |
| 19/01/2011 |
|
CAL ANAR MÉS ENLLÀ DE LES BANDERES com que actualment, de fet, encara subsisteixen els dos grans corrents ideològics que originàriament va tenir el catalanisme hem de ser conscients que per aconseguir fites i objectius, en temes d’interès nacional, no es pot deixar en mans d’una facció o d’un partit. Aquests corrents, cap dels dos són autosuficients, al contrari, són complementaris. El corrent dit federalista posa més intenció en l’organització de l’Estat, i la seva estructuració administrativa, sense gaires miraments pels valors nacionals. És com una gran infraestructura sense emplenar-la de les essències humanes i culturals. Històricament els federalistes, per exemple, no varen posar mai gaire interès a recuperar la llengua catalana. En canvi, l’autonomisme conservador, per posar-hi un nom, defensa uns interessos tradicionals i a voltes confonen els que són privats, amb els col•lectius. I la seva ideologia es mou massa com a idea, però costa d’arribar a l’home concret i a les seves necessitats. La nació la volen metafísica, i els seus valors, sense accelerar les transformacions socials que aportin un millorament social de la població actual. No hem de perdre el temps contemplant com les dues grans forces s’esgoten, per uns antagonismes fútils, mentre es va esllavissant la nació en els seus trets diferencials més transcendents. Cal saber que sempre ha existit aquest problema, i que la història ens ensenya que per salvar la nació no hi valen exclusions. El nacionalisme d’avui ha de ser un nacionalisme projectat cap al futur que esmerci tots els esforços per resoldre els principals problemes de la població present. El gran repte que ha de guanyar el nacionalisme és que l’Administració catalana sigui millor que la centralista, però no d’una forma abstracta, sinó en funció del darrer ciutadà de la Nació. És urgent que per a determinats temes d’interès general, i amb la participació de tothom, s’estableixi un “projecte nacional” , en el qual tothom es vegi implicat, i mai ningú no pugui ignorar-lo per considerar-lo com a objectius partidistes o fraccionals. La Nació cal vertebrar-la al voltant de “projectes nacionals” on tots els ciutadans vegin els objectius que cal assolir, i que ni els afectats, ni els beneficiats , no puguin atribuir-lo a cap partit, sinó a l’estructuració de la nova Administració . La reconstrucció nacional ha d’esdevenir realitat i deixar que sigui una frase. La nostra força només ens vindrà de la unitat civil en aconseguir fites socials, culturals i cíviques que ens facin millors, i ens aportin benestar, sense abandonar mai els trets diferencials que ens han fet Nació a través dels segles. La sanitat ha de funcionar millor; el servei de l’ensenyament públic s’ha de prestar amb eficàcia; el funcionariat de l’Administració catalana ha d’estar al servei del poble; la llengua catalana ha de ser patrimoni de tots els que viuen i treballen a Catalunya, etc. Heus ací diversos “projectes” que cal aconseguir sense que cap partit en sigui protagonista. Catalunya no ha de tenir només símbols drap Hem d’anar més enllà de les banderes. Els símbols de Catalunya haurien de ser més pràctics: l’eficàcia de l’Administració pública, la justícia en la prestació dels serveis socials, cultura per tothom, i LA PERPETUACIÓ TOSSUDA DELS NOSTRES TRETS I DRETS NACIONALS |
|
| |
 |
|
|
|
 |