 |
 |
| AMB ELS NOSTRES DINERS. Francesc Ferrer i Gironès - El Punt.- 2002 |
| 28/07/2012 |
|
HAN PASSAT 10 ANYS, no val a badar! AMB ELS NOSTRES DINERS Per Francesc Ferrer i Gironès La gent m’atura pel carrer i està esverada. Em diuen amb aquests del PP on anirem a parar?. La ciutadania es troba desemparada amb la política que fa el PP, i per més vergonya viu aquest desemparament perquè els mitjans de comunicació espanyolitzats de casa nostra callen, els mitjans de propietat de la Generalitat no son ni figa ni raïm, i els partits que protesten no hi surten reflectits. La política jacobina del PP cada dia es fa més sense complexes, sense que els hi planti cara els que ho varen prometre, i molt menys que els facin passar per l’adreçador. Res de res. Per la política regressiva que fa el PP, podem observar que la seva constitucionalitat no és el “constitucionalisme europeu” com una esperança d’un nou patriotisme europeista, sinó ans al contrari, que s’han replegat, que s’han endurit, empedreïts amb “Isabel y Fernando” i fossilitzats amb un espanyolisme “cañí”. Aquesta força centrípeta i carpetovetònica no s’havia palpat mai des de la mort del generalíssim. Tanmateix cal analitzar aquesta política de tancament jacobí i de tarannà falangista de l’Imperio hacia Dios. Per una banda, podem observar que aquesta ideologia de “prietas las filas” la fan i l’apliquen en el camp jurídico-polític, i per l’altra, l’han programat també en el camp econòmic. Aquesta gent han descobert finalment que la vida no era simplement el domini autoritari en la política, sinó que l’àmbit econòmic era també un espai on els ciutadans hi podien respirar la llibertat, i que Vicens Vives va definir com “deixar les armes i agafar les eines”. Aquesta gent del PP, com sempre han tingut a la Corona de Castella, tenen unes ànsies de governar, de manar, de dominar. Això no els hi treu ningú del damunt, ni Europa, ni el constitucionalisme democràtic, ni els drets col•lectius del pobles. Aquesta gent viuen per manar, perquè ja ho va dir Ortega i Gasset, que tenen cap per manar als altres. I així veiem com després de fer les transferències a les Comunitats Autònomes hi volen manar, primer perquè encara tenen tots els mateixos funcionaris que hi havia abans de fer els traspassos, i després perquè si ja s’ha donat “cafè per a tothom”, ara es tracta de que el “cafè estigui descafeïnat”. No volen una selecció esportiva nacional catalana, volen disset seleccions folklòriques. Això només cal mirar-ho amb el control que volen damunt de la sanitat pública, de les universitats, de les hisendes de les administracions públiques perifèriques, i ara amb el control de les subvencions europees de la formació professional, etc. Aquesta política potinera i anticonstitucional és aquella de “que tot canviï, perquè tot quedi igual”. És la del poder absolut, la de l’autoritarisme, i la del centralisme ancestral de la Castella dominadora. Però, ves per on. No en tenen pas prou ara amb el poder administratiu i polític que governa la península. Ara també volen el poder financer i econòmic. I així veiem com des de Madrid s’ataca a Catalunya des de dos flancs. Per una banda contra la superioritat econòmica catalana, i l’altra amb l’interès de destruir els lligams mutus dels territoris que parlen la mateixa llengua com València i les Illes. I així podem observar com concentren la Banca; traslladen les seus de les empreses privatitzades a Madrid; on també hi concentren la investigació i la recerca; volen subvencionar la indústria farmacèutica catalana perquè vagi a Madrid; amb competència deslleial volen desmantellar la Fira de Mostres; controlen el monopoli energètic des de Madrid, i desinverteixen en infrastructures a Catalunya per deixar-nos sense capital públic, etc. Però a la inversa, inverteixen en les infrastructures que comuniquen Madrid amb València, i la descomuniquen amb Catalunya, i ara finalment volen absorbir la caixa d’estalvis Sa Nostra per posar-la sota el control de la del levante. El cas paradigmàtic que no té explicació és el d’Endesa. Des de Madrid es gestiona el subministrament elèctric de Catalunya on l’empresa Endesa hi té el 45% del seu mercat i d’on hi treu els diners. Però, en lloc de reinvertir a Catalunya per mor de disposar d’unes instal•lacions de cara el futur i del desenvolupament econòmic, ho fa a l’Argentina. I ara el catalans haurem de pagar el pecat de no haver-hi invertit, i pagar també la penitència del fracàs de les inversions sud-americanes. I aquí mentrestant deixant que aquesta gent vagin fent de les seves. Algun dia s’ha d’acabar tot això. Algun dia els catalans haurem de deixar de ser provincians i erigir-nos en ciutadans de la nostra pàtria. Algun dia haurà d’emergir el nostre sentiment d’haver estat espoliats des de fa més de dos-cents anys i acabar amb aquesta història de sucursalisme indígena, on la metròpoli ens treu el suc i ens deixa menjar els pinyols. Amb els nostres diners, podrem ésser solidaris alguna vegada i no a la força com ara?. |
|
| |
 |
|
|
|
 |