"L'ESPANYOLISME ES TORNA BELLUGAR"

07/08/2012



De totes bandes, falsejen tan com poden. Com sempre


L'ESPANYOLISME ES TORNA BELLUGAR

per Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt 1999



Hem viscut uns fets que ens demostren altra volta que els actuals governants i intel.lectuals de Madrid han anat a la paperera de l'ordinador d'en Franco i han recuperat els papers que semblaven llençats des de la seva mort. I és que l'espanyolisme no és pas una doctrina de la dreta, ni una ideologia fonamentalment inscrita dins dels règims dictatorials. No. El nacional-espanyolisme és un pensament molt arrelat a través dels temps, arreu de les doctrines de tots els ventalls ideològics. I no s'esgota mai, perquè la seva dèria és dominar en tots els àmbits. En el terreny polític i administratiu, en el fiscal, en el cultural, en l'esportiu,etc. i fins i tot en el religiós.

La "Real Academia de la Historia", s'ha adreçat al president del govern, i li ha comunicat la seva intenció de crear una comissió per revisar els textos d'història que s’utilitzen als ensenyaments secundaris de les comunitats autònomes "perilloses" per detectar-hi els errors i les desviacions doctrinals que la història d'Espanya oficial havia consolidat. La visió espanyolista recalcitrant i unitarista és especialista en tergiversar la història i maltractar les veritats per inflar mites i fer volar imaginacions imperials. Els espanyols són uns veritables mestres en fomentar les mentides històriques, i en crear falses realitats a través de la manipulació dels fets.

Un altra situació és la que va proclamar el ministre d'educació i cultura, Mariano Rajoy, el qual sense posar-se vermell, digué que "la cultura espanyola ja existia fins i tot abans de la unitat política de l'Estat espanyol.". Aquesta afirmació és tan paradoxal que fa trontollar el cervell. La primera vegada que Espanya existeix políticament i oficial és després de la constitució de 1812. Abans aquest ens no tenia existència jurídica, atès que la monarquia hispànica ho era només per la coincidència de la seva sobirania jurisdiccional sobre diferents reialmes i territoris, però el monarca no era rei d'Espanya. En conseqüència, no podia dir-se "espanyol" res que no englobés tota la península amb Portugal inclòs.

Però, fixem-nos bé que les intencions de la Real Academia de la Historia, i la proclamació del Ministre van en la mateixa direcció, i podríem dir que passarien per ser pre-constitucionals. I és que la constitució cada vegada més, sembla que es va elaborar per canviar-ho tot, perquè tot continués igual. Els que solen parlar darrerament de "patriotisme constitucional" per engalipar-nos sota la teoria de que la "nació" moderna és un òrgan juridico-polític el qual està configurat per uns ciutadans units voluntàriament, per ser protegits, emparats, i afavorits per aquest estat-nació, no en tenen prou d'aquesta modernor jurídica, i per això ens volen rentar el cervell fent-nos mentalment arranats, patriòticament uniformats i intel•lectualment matrisats. Els "valors espirituals espanyols" han estat sempre presents en allò que hom n'hauria de dir la "Corona de Castella" i per aixó han fet mans i mànigues per inculcar-nos els seus mites. Cal tenir present que l'Estat espanyol al 1771 ja va obligar a les escoles la lectura d'un "compendio de la historia de la Nación", abans que la revolució francesa proclamés la seva "nació" el 1798. Els nacionalistes espanyols són primerencs a Europa, i són experts en ignorar la història dels que volen dominar culturalment.

I pel que fa a la cultura passa el mateix. Encara que consideréssim seriosament que la unió política d'Espanya fou amb el casament dels reis catòlics, és impossible que la cultura que existia arreu es pogués uniformar sota l'adjectiu d'espanyola, atès que Catalunya tenia la legislació civil i criminal diferent, la mercantil també, la llengua oficial única era el català, les institucions polítiques absolutament independents, fins i tot l'església no era dependent de la de Toledo. De fet l'únic organisme que podríem anomenar unitari era el Tribunal de la Inquisició, que un cop morta la reina de Castella, el rei Ferran el Catòlic va demanar que la Inquisició també es separés. La cultura va des de la mentalitat de legislar, fins a la gastronomia, passant per la manera que hom té de treballar. Si fos veritat que la cultura que Rajoy l'anomena espanyola hagués existit, es ben segur que els catalans no haguéssim hagut de pagar el "cadastre", no hi hagués hagut la mania espanyola d'imposar-nos el castellà, ni la lluita dels catalans contra els lliurecanvistes, i tampoc no hagués estat necessari el catalanisme polític.

Per fer notar la inexistència d'una cultura uniformada que s'intenta homologar amb l'etiqueta d'"espanyola", només cal escoltar aquella famosa frase del filòsof, autoanomenat liberal Ortega y Gasset, que quan es discutia el debat sobre l'estatut d'autonomia de Catalunya al Congrés de Diputats el 1932, va dir: "Lo que no seria posible es que para crear esa cultura catalana se usase de los medios que el Estado español ha puesto al servicio de la cultura española". No cal dir res més. L'estat espanyol si no considera la cultura catalana com a pròpia, és que la cultura catalana no era, ni ara és, cultura espanyola. Que el ministre vulgui guardar la seva poltrona no té importància, ara que ens vulgui engalipar amb aquestes falòrnies no hi passem, estem tips de tants de mites espanyols fets amb l'enginyeria deliberada d’una invenció de la tradició.




Aquesta notícia ha rebut 1055 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>