 |
 |
| EL TER (continuació) |
| 19/08/2009 |
|
3.- ELS CABALS DISPONIBLES DEL TER Una de les argumentacions més invocades per l’oposició de les comarques gironines a la derivació d’aigua cap a Barcelona, va ser que els 11m3/seg. que es projectaven eren excessius, perquè no estava verificat, i si es consumava l’espoli el riu quedaria depauperat, especialment en les seves reserves freàtiques. A partir del 1966, en que s’inicià l’emportada d’aigües cap a Barcelona, un dels interessos més arrelats i manifestats pels gironins, ha estat comprovar si pel riu hi passa el cabal de 18m3/seg. que sobre càlculs amitjanats l’Administració s’hi repenjava. La Cambra de Comerç ha estat la Corporació Pública més persistent en fer-se portantveu d’aquesta inquietud, i mai ha deixat de preocupar-se i de vigilar l’acompliment de les normes legals sobre la distribució de les aigües del riu. Des del 1967, Hidroelèctrica de Catalunya, S.A. concessionària del salt de Susqueda, facilitava a la Cambra de Comerç els cabals desembassats des d’El Pasteral. Quan en el 1973, varem tenir una gran secada, gràcies a les dades d’HECSA, i la comprovació del poc cabal circulant, la Cambra va provocar una campanya de denúncia contra C.H.P.O. perquè no es complia la llei , ja que no circulava aigua suficient pels regadius, ni molt menys els 3 m3/seg. del mínim circulant. A la vista del rebombori creat en els mitjans de comunicació social, la C.H.P.O. prohibí a HECSA que continués facilitant les dades de l’aigua desembassada a El Pasteral , tot argüint que les úniques dades oficials eren les que facilitava la Confederació a través de la Comissió de Desembassament de la Secció Ter. La sèrie estadística que forneix la Confederació , no són dades diàries, i en conseqüència és de molt fàcil manipulació el control dels cabals circulants del riu. Si entenem que els 3 m3/seg. S’han de considerar “instantanis”, donar dades estadístiques setmanals dels cabals porta a un encobriment de la realitat. Per evitar aquesta impossibilitat material de verificar els cabals que per llei pertanyen a Girona, la Cambra de Comerç, des de sempre, i especialment des del 1973, demana la construcció d’una Estació d’Aforament al riu Ter. Després de moltes gestions, queixes, i reiteracions, l’Estació d’Aforament encara no s’ha construït . No ha estat pas per culpa dels gironins. L’Administració pública no té cap interès en obrar aquesta Estació, si ho hem de mesurar per la tardança i la lentitud que ha manifestat en aquest afer. Han passat 15 anys, des de que se’n va l’aigua cap a Barcelona, i encara ara, ningú neutral, ha pogut comprovar si realment l’aigua que queda pel Ter quan es necessita és la que legalment pertoca. Si a Barcelona només hi podia anar l’aigua sobrant, després de satisfer les necessitats gironines, com es pot dir seriosament i amb autenticitat científica , que la llei s’ha complert sempre? 4.- ELS REGADIUS L’altre tema més punyent de l’afer del Ter, és el que tracta dels regadius. De bell antuvi, existí la polèmica sobre la superfície que era regable a les comarques gironines. El projecte de la C.H.P.O. primer va dir que eren 39.000 Hs., el Dictamen de les Corporacions gironines, en calculava 62.950 Hs. Finalment se’n varen reconèixer oficialment 49.409 Hs. Que coincideixen amb les que el Ministre Vigon es va comprometre realitzar. En el BOE del 13 d’agost de 1966, es varen declarar “de alto interès nacional” 23.300 Hs. Entre els que corresponien al Ter, i als de la conca de La Muga. Els primers en realitzar-se varen ser els de Bescanó-Salt, i els de Cervià-Colomers. Però els afectats mai han trobat correcte ni la seva tramitació, ni la seva realització, per la qual cosa han recorregut les dues Comunitats de Regants les tarifes de regatge. Les Comunitats de Regants de La Muga, també han impugnat el cànon de regatge que la Confederació ha imposat, i encara ara no està resolt aquest contenciós. Respecte als regadius del Baix Ter existeix un veritable embolic. En el 1968, l’Administració en va voler fer-ne avia, i va adjudicar la redacció del projecte i l’execució de l’obra a dues companyies. I quan es va posar a exposició al públic aquest projecte no estava prou elaborat, i li mancaven prous detalls, com perquè no distingia els nous regadius dels que només es milloraven perquè ja existien de temps immemorial. Per altra banda, tot el regatge l’havien projectat per “aspersió”, sense preveure que els que ja existien ho feien amb aigua a “peu rodat”. La campanya perquè es considerés el projecte va ser molt gran, i fins ho tot Josep Pla va escriure un article a “Destino” on deixava a l’Administració molt mal parada. L’Administració es molestà i retirà el projecte. Fins el 4 de novembre de 1976 la Comissió Tècnica Mixta no acordà redactar un nou projecte de Pla Coordinat d’Obres. Després d’haver-se exposat al públic i no haver-hi impugnacions, encara ara no està acabat el projecte definitiu del Canal Principal del Marge Esquerra per poder iniciar les obres. Un problema que existeix també en altres regadius com els de la zona del Fluvià, i els de La Selva, és que malgrat estar prevista la seva construcció, no es coneix cap projecte aprovat, i tot ha quedat amb paraules. Els de La Selva actualment es important perque suposa el transvasament d’aigua del Ter a l’Onyar, a través de la resclosa de “Can Borra”, la qual serviria per regular l’Onyar i evitaria les inundacions de Girona-ciutat. Agreuja la problemàtica dels regadius ja construïts, el càlcul que fa la Confederació del “Cànon de regulació” i les “Tarifes de regatge”, pels quals el m3 d’aigua dedicada a regadiu agrari surt més car que el m3 destinat a consum domèstic . (segueix) |
|
| |
 |
|
|
|
 |