 |
 |
| EL TER (continuació) |
| 21/08/2009 |
|
5.- EL PROVEÏMENT A LES POBLACIONS A pesar de que en les normes legals vigents, es dona preferentment 1 m3/seg. d’’aigua del Ter, pel proveïment de Girona, poblacions de la conca, i de la Costa Brava, la realitat no ha estat pas així, malgrat les contínues queixes sobre el tema. Només Girona té actualment una concessió 0’27 m3/seg. del riu Ter, però davant de la insuficiència d’aquest cabal, des del 1975, es ve reclamant més volum, i fins ara encara no s’ha aconseguit. L’Alcalde de Barcelona i la Confederació, sempre han manifestat verbalment que Girona tenia preferència per les aigües del Ter, però la realitat ha estat tot a l’inrevés. El problema de la Costa Brava encara és més flagrant. Cap població de la Costa Brava ha pogut disposar de les aigües superficials del riu, malgrat preveure-ho la Llei. Roses des del 1960 té captacions en un pou a Castelló d’Empúries. Palafrugell des del 1973 té pous juntament amb Begur, Regencós i Pals a Torrent. Amb un pla d’emergència ara es vol subministrar Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, però tampoc serà amb aigua superficial que es guarda per Barcelona, serà de les captacions de Gualta. Mentre existeixi perill de salinització, i s’ha pogut constatar un descens en els nivells de tots els pous existents en el Baix Ter, des de que baixa tan poc cabal pel riu, la política hidràulica del Govern és treure més aigua dels aqüífers subterranis, sense acomplir amb les normes legals vigents. La pagesia té tota la raó quan pensa amb els danys que se li ha causat en fer-li disminuir els nivells freàtics, des de que pel riu no passa l’aigua que caldria. 6.- CONTAMINACIÓ A l’estiu de 1976, demostrant-se una vegada més que Girona no té cap preferència per a les aigües del riu Ter, per haver existit molta sequera, baixava un cabal escassíssim pel riu, de tal forma que les aigües circulants eren fètides i provocaren la mort d’infinitat de peixos. La repulsa no va sortir de determinades Corporacions, que en aquells moments els pertocava defensar els interessos col•lectius, i davant de l’estrall es creà la “Comissió de defensa del Ter” a Torroella de Montgrí, la qual portà la sensibilització del problema arreu. El Govern a corre cuita aparentà escarmentar a alguns culpables sense resultats positius de cap mena. Ordenà un estudi sobre la contaminació industrial, que s’ha quedat en estudi. Pel que respecte a la depuració de les aigües abocades pels assentaments urbans a la conca del riu, malgrat les continues demandes, i les reiteracions en exigir ajuda per construir-les, encara en aquests moments no s’han iniciat ni la de Girona, ni la de Banyoles, que són els principals focus contaminants. Actualment per la manca de cabal, i la manca de depuració en les aigües abocades al riu, la llera del riu Ter és una claveguera, que ja ni els pagesos gosen posar-s’hi per a regar. 7.- LA LLUITA HA DE CONTINUAR - Amb l’exigència de prioritat i preferència de les aigües del riu Ter a favor de les comarques gironines, cal obtenir més cabals circulants pel llit del riu. - Aquesta exigència, cal obtenir-la també per el proveïment de la ciutat de Girona, i totes les altres poblacions de la Costa Brava. - La contaminació del riu és tan greu, que si no s’hi posa remei, es pot arribar a la vulnerabilitat del subsòl de forma inqüestionable i sense solucions possibles a curt termini. - Els regadius promesos no s’han fet. La no acceptació dels projectats per aspersió, no pot ser cap excusa. Cal que els de la marge esquerra del baix Ter siguin iniciats tot seguit, sense demores. - Hem de demanar la projecció dels regadius que manquen de la zona del Fluvià i també hem de demanar els de la comarca de La Selva. - Els pagesos no pot ser que paguin el volum d’aigua més car que el consumit a les ciutats. Si els pagesos han estat perjudicats amb la pèrdua del nivell freàtic a la conca del riu Ter, des de que s’han derivat les aigües cap a Barcelona, perquè han de pagar encara a sobre la regulació del riu. - La conca del riu Ter ha d’administrar i explotar les seves pròpies aigües. La conca hauria de ser autofinanciable, i amb els profits caldria invertir-hi per compensar els danys. ¿ Qui mana a la Junta de Desembassament?. Haurem d’arribar a uns Institucionalització de la conca del Ter amb representants de tots els interessos que hi convergeixen. En definitiva, cal que d’una vegada i per sempre, el Ter deixi de ser problema. Cal que la política hidràulica de l’Administració estigui al servei dels homes que viuen i treballen a la conca del Ter. Al text, no s’hi a fet cap esmena , ni de redacció ni ortogràfica Aquestes dades es lliuraren al Diari LOS SITIOS - 1980 |
|
| |
 |
|
|
|
 |