EN EL CAMP SOCIAL, COMEÇAR A TREBALLAR I NO ATURAR-SE

La preocupació social de Francesc Ferrer no és pas sobrevinguda. No li neix pas quan entra a les llistes dels socialistes de Catalunya; ni abans, quan milita a la Convergència Democràtica de Jordi Pujol que encara propugna un socialisme a la sueca. Ferrer extreu la seva preocupació social de la seva militància catòlica –potser seria més encertat dir cristiana, només. Per això té encara més mèrit. Els seus orígens, la seva lluita constant per autosuperar-se i la seva fe el fan decidir per una opció ben personal i original: com a treballador que és, com a membre de la classe obrera de la que mai no ha renegat i de la que mai no s’ha avergonyit, sinó que més aviat se’n sent orgullós, treballarà pel benestar dels seus, amb totes les armes que ha aconseguit a través de l'estudi. Els habitatges que ha construït i que encara construeix són monuments a la seva natural manera de fer: no es tracta de teoritzar molt, de fer llargs discursos, d’aprendre’s molt boniques teories; el que cal es començar la feina i no aturar-se. Per això és un decidit partidari del cooperativisme, perquè sap que és on hi ha les arrels més autèntiques del redreçament dels treballadors. La història que Ferrer no ha après a l’escola sinó als llibres, li fa entendre que l’escletxa per la que els treballadors poden burlar l’explotació capitalista és la cooperació. Funda la Cooperativa Delta, una cooperativa de consum. L’any 1968 té gairebé dos mil afiliats, però val a dir que té poca activitat. Els socis són majoritàriament els mateixos compradors dels pisos del Patronat. Ser de la cooperativa els dóna dret a descomptes en determinats establiments comercials de la ciutat . Però la Delta ha tingut moments d’apogeu, fent campanyes de promoció de joguines a bon preu en èpoques de Nadal i Reis, oferint productes alimentaris de xoc que abaratien el cost de la vida dels seus socis posant-los a recés de l’especulació, entre d’altres efectes. La Delta té el problema de la manca de consciència cooperativista dels seus socis. Quan les accions de la Cooperativa obliguen als botiguers del barri de Sant Narcís a abaixar els preus per vèncer la competència, els clients tornen a l’establiment de sempre i abandonen la seva cooperativa. En Ferrer ho viu dolorosament i en pateix, però va adaptant les activitats de l’entitat a les possibilitats de cada moment. En Francesc Ferrer n’és el president. Un president que, si no hi ha res de nou, pot resultar pràcticament vitalici. Ningú no sembla pensar en desbancar-lo. La gent fuig de responsabilitats mal pagades o no remunerades. A Francesc Ferrer la cooperativa Delta li va obrir les portes a la Cambra de Comerç. I la Cambra de Comerç li va donar ales molt llargues per treballar molt i per preparar el seu futur polític.