 |
 |
| Llibertat (Dijous, 10-XI-2005) |
| 10/11/2005 |
|
Si llegeixes cada dia els digitals que a Madrid es fan contra els socialistes i el govern de ZP quedes absolutament emmetzinat. T’intoxiquen de tal manera que ja no saps on es la veritat, ni la mentida. Ara darrerament estan influint als seus lectors de que els catalans i el govern tripartit els volen tancar les emissores de la COPE al Principat de Catalunya. Tothom sap que això no es veritat, però ells hi estan insistint sense cap vergonya de que diuen mentides. ¿Ells tenen llibertat de dir mentides?. Si, segons ells tenen dret a tenir la llibertat de dir mentides. Ara sense que ningú els hagi amenaçat de tancar cap emissora, ja diuen que el tripartit els vol treure la llibertat. Per ells la llibertat és una qüestió de vida o mort. La llibertat de mentir i de manipular per ells és absolutament imprescindible. ¿Algú pot fer una denuncia contra aquesta llibertat?. Aquesta llibertat hauria de tenir un límit. ¿Però qui posa aquest límit?. El límit de la llibertat és quan el dret d’expressió no contribueix a la formació de l’opinió pública lliure, i això vol dir que la informació ha de ser veraç, i naturalment no insultar. Si Losantos diu que “El Govern d’Espanya només parla amb terroristes, homosexuals i catalans....”. ¿Això és llibertat?. Hi ha límits?. L’opinió pública que intenta crear no és veraç, a més a més és un insult, i per no acabar, el fet d’insultar genèricament s’entén que és una forma de xovinisme, la qual cosa està tipificada i classificada en el Codi Penal. ¿Insultar els catalans és greu?. ¿Insultar els catalans interessa al Fiscal General?. Tot aquest tema de l’estatut pel qual ha començat una campanya catalanofòbica, amb multitud de branques, mitjans de comunicació, poders fàctics, institucions, poders de l’estat, i no cal dir un partit polític, ha fet que gairebé tot s’hagi comentat, opinat, o divulgat d’ença de la mentida i la falòrnia. És evident que la veracitat en la majoria dels comentaristes ha estat manipulada, exegerada, i modificada, i malgrat aixó poca gent ha emergit del silenci per dir prou. Ningú no l’importa que insultin i menyspreïn als catalans, si mentre se’ls insulta es consolida la “unidad de España” que estava a punt de desaparèixer. Això, ja va passar el 1923. Carles Cardó ens ho diu quan Primo de Rivera fa el cop d’estat. De fet el Cop d’Estat era una acció contra les llibertats dels catalans, i varen ser els catalans els més perseguits i arranats. Cardó diu que es estrany que els espanyols no haguessin aixecat mai la veu i sortissin a defensar Catalunya. Però a continuació contesta Cardó, els espanyols varen callar i no varen reivindicar les seves llibertats que també s’havien eliminat, perquè així varen deixar que Primo estossinés a Catalunya, a la qual cosa hi estaven tots d’acord. Els espanyols de dretes, els d’esquerres, i Primo de Rivera. |
|
| |
 |
|
|
|
 |