 |
 |
| Mentides (Diumenge, 13-XI-2005) |
| 13/11/2005 |
|
Els diaris d’avui han fet una cursa a l’hora d’informar als seus lectors sobre el nombre de persones que varen assistir a la manifestació de Madrid organitzada pels bisbes, l’església catòlica, les escoles, i els exfalangistes populars, etc. Ahir a la tarda ja els diaris digitals de la COPE parlaven de dos milions de persones, segons còmputs dels organitzadors. Després els altres menys propers ens deien que la Comunitat de Madrid (dirigida pel PP de l’Aguirre) n’havien comptat 1.500.000. Vaig mirar La Vanguardia i només deia “unas decenas de miles”. Avui he sabut que la policia. No diu quina policia, però atès que Madrid és “zona nacional” només hi deu haver la “policia nacional”. Doncs bé aquesta policia que cal que considerem professional ens parla de 500.000 persones. Home passar de 2 milions a mig milió, la cosa no es per riure. I aquí rau el meu pensament d’avui. Si tota aquesta gent han enganyat a la ciutadania sobre la LOE dient que es prohibia la religió a l’escola, quan en realitat es deixa en plena llibertat, és a dir que tothom pot triar. El creient pot demanar “religió” i l’agnòstic pot triar la “no religió”. Si aquesta és la llei, ¿Perquè els religiosos, els bisbes, els mitjans, i tuti quanti han enganyat a la gent?. Han enganyat a la gent perquè ells no van pas per a la ”veritat i la vida”, això és una conya, ells van per a la influència política, pel control social, pel domini moral de la societat. I per assolir aquest status estan disposat a mentir. Però els eclesiàstics un cop instal·lats en la mentida, poden dir i propagar les falòrnies més inversemblants. Per exemple, els organitzador dir que eren dos milions d’assistents, quan en realitat només n’eren 500 mil, això ja és una mentida de gran transcendència. Si ens poden mentir en una cosa de xifres i d’aritmètica, com no ens enganyaran en qüestions de més difícil verificació, on el blanc i el negre es confonen sovint amb el gris. La mentida és la pròpia vida d’aquesta gent que no volen fer progressar la seva religió a través del camí de la feblesa, de la virtut, i de la veritat. Això és la doctrina, i ells el que volen és el poder. |
|
| |
 |
|
|
|
 |