Oliart (Dilluns, 14-XI-2005) |
14/11/2005 |
Albert Oliart va ser un ministre de la Unión de Centro Democràtico. Era elegant, anava pentinat de perruquer, i es feia fotos de retratista amb saló. Oliart era molt amic de Joan Reventos, i naturalment de Barral i d’altres, atès que varen estudiar junts el Dret a la universitat. Havia estat al servei del Banc Hispano Americà, i territorialment no se pas perquè sempre representava a Extremadura. Doncs, bé, Oliart avui ha publicat un article a un diari de Madrid, on expressa la seva opinió sobre el “consensus” i de la forma que es va practicar en l’època de 1977-78 quan s’elaborava a més de la Constitució l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest article, no parla de que l’estatut s’ha de negociar, atès que el consensus es discutir, i això és la base de la democràcia. I sense invocar el terme “nació” en cap moment, fa citacions de dos politicòlegs que ens aclareixen exactament allò que hi ha de diferència entre l’estat i la nació. Un és Hannah Arendt que defineix l’estat així: ”L’Estat, lluny de ser idèntic a la nació, és el protector suprem d’una llei que garanteix a l’home llurs drets com a home, llurs drets com a ciutadà, i llurs drets com a nacional”. És una definició que no té contesta. Si l’estat no sap o no vol garantir els nostres drets nacionals no té cap justificació perquè l’hàgim de mantenir. Dins d’aquesta definició de l’estat queda clar a l’article que “La funció real de l’Estat és l’establiment d’un ordre legal que protegeixi tots els drets, i aquesta funció no es pot veure afectada en absolut pel nombre de nacionalitats que hi trobin protecció en el marc de les institucions legals”. Queda clar que l’estat és un protector de tothom, i no cal dir de totes les nacions que estiguin sota la seva jurisdicció, sense discriminació de sexe, llengua, raça, religió, opinió, ni res. Perquè encara Oliart hi fa una suma més aclaratòria: “D’aquests drets, només el drets de l’home i del ciutadà son drets primaris, mentre que els drets dels nacionals s’impliquin i en són derivats d’aquells.” En conseqüència, podríem dir que aquells que proclamen com va fer Rajoy al Congrés que volíem retornar al segle XVIII abans dels drets de l’home, aquest personatge no sap que els drets de l’home porten implícit el respecte dels drets nacionals. I per això Oliart acaba el seu article, que l’Estat, l’estat autonòmic creat a la Constitució de 1978, ha de protegir per igual tots els drets dels espanyols, de tots, i fins i tot dels espanyols que no se’n sentin, perquè només es senten catalans. ¿Ho llegiran?. |
|
|