Diego Ruiz (Dimecres, 16-XI-2005) |
16/11/2005 |
Abans de casar-me, un dia en una parada dels “ferros-vells”, (a Girona en aquells anys encara no hi havia el mercat del llibreter de vell), vaig comprar-hi un llibret de la col·lecció dels quaderns literaris que editava Josep Janés, el qual es titulava “Contes d’un filòsof”. La meva atracció cap el llibre no va ser pas perquè estava prologat per Joan Maragall, i era editat inicialment pel 1908, sinó perquè l’autor es deia Diego Ruiz. Diego Ruiz era nascut a Màlaga i en canvi escrivia en català i això em va interessar. Fou director del Manicomi de Salt el 1908. Els contes son fabulosos. Ara en diríem que són dalinians per les seves connotacions amb les reaccions cerebrals i el seu surrealisme, o de l'absurd de Manuel de Pedrolo.Tant era la seva atracció que fou un dels llibres que vaig portar al viatge de nuvis. Avui en parlar amb el Dr. Jubert-Gruart, qui està fent una introducció al conegut llibre de la “Locura de Alvarez de Castro” publicat per Prudenci Bertrana, el qual la fundació Valvi vol reeditar per centrar els 200è aniversari dels polititzats “Sitios de Gerona”, m’ha explicat les vicissituds que Bertrana va patir a causa dels militars espanyols per haver explicat aquesta bogeria en versió de Diego Ruiz. Tot i que Bertrana va haver d’anar a la presó per sentència del tribunal militar, el Dr. Jubert m’ha assegurat que Alvares de Castro no va morir de bogeria, ni de no poder dormir com diu el mite, sinó perquè tenia febres tercianes. Però la conversa ha anat més enllà. El Dr. Jubert-Gruat m’ha indicat que en fer la biografia de Diego Ruiz, ha descobert coses insòlites llegint les actes de la Diputació de Girona titular del manicomi on ell treballava. El “Diari de Girona” avui ha publicat que potser no era metge i en canvi feia de director de l’hospital. Ruiz havia estat a Itàlia, escrivia en alemany, es feia passar per filòsof en contra d’Eugeni d’Ors, va anar a Egipte, retornà aquí per la República i va morir a França pel 1956. Era un home molt curiós. Anarquista políticament, lliurepensador filosòficament, i mèdicament no ho sabem perquè hom diu que no li agradava visitar els malalts. Tanmateix, prescindint del seu capteniment personal, els contes enganxen molt per a qualsevol lector. |
|
|