Lerroux (Diumenge, 4-XII-2005)
04/12/2005




Per una qüestió documentalista he passat unes hores cercant una editorial “Rebeldes, Rebeldes” de Lerroux, sobre el famós tema del “vel de les monges”. I en aquesta recerca he trobat un article del moment del “Cucut” (1905) en el qual el Sr. Alejandro Lerroux, afirma que el catalanisme polític és “hijo degenerado de un contubernio monstruoso entre aspiración literaturesca, romántica, y un malestar social subido al periodo agudo con motivo de la catastrofe nacional..”. Afirma també que “las bases de Manresa, incongruentes, reaccionarias, escritas en lujoso pergamino, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y con tendencia disgregadora, separatista, como inspiradas por el espiritu clerical ...”” La osadia separatista llegó hasta a silbar la bandera militar (...) Su prensa reventó como cloaca llena (...)Los vividores sin vergüenza, los explotadores sin honor (...) Los labios musitaban muy quedo, por la calle, la lengua patria (...) “antes de pactar con esa chusma envilecida por el amor al ochavo, que es la quintaesencia de su regionalismo separatista, estoy dispuesto a rebelarme contra todo el mundo, acompañado o solo”.

Quan he vist la descripció del que passava a Catalunya en el 1905, i el que he llegit en diaris, articles, i confidencials digitals d’avui mateix, he pensat la tècnica és la mateixa. Aquesta gent, els espanyols són veritablement uns nazis furibunds per imposar la seva nació i la seva pàtria als altrtes. Des de fa generacions, ja siguin de dretes o d’esquerres, tenen l’ànima contaminada pel desig de domini. No poden viure sense domenyar-nos, ni senyorejar-nos. Per ells, cal que tots els altres parlin la seva llengua, respectin la seva bandera, i els estiguis agraït lligat com un gos.

Si mirem la història, hauríem de saber que tot el que passa, ja ha passat una altra vegada, i una altra i una altra i una altra, etc. Si els catalans coneguéssim bé la nostra història, ja n’estaríem avorrits. L’avorriment hauria de venir, no solament per la reiterada mascarada que fan cada cop que volem un estatut, sinó pels arguments que utilitzen. Són uns mediocres. L’argumentació sempre és la mateixa. No han après res de nou. Estan encara a les beceroles. Avui encara en Rajoy ha dit que volien un “estat de persones” i dels drets individuals. Molt bé. Però el meu dret individual és poder escollir amb qui vull anar per la vida i cap “dret col·lectiu espanyol” em pot obligar a estar sota el seu imperi. Renoi, que en son de burros. Per la part negativa, a mi em nega qualsevol dret col·lectiu a l’autodeterminació. Però per la part positiva, com a individu a mi, i als meus companys, no ens pot negar que tenim dret a triar el nostre futur polític, i sota el règim que nosaltres volem.







Aquesta notícia ha rebut 1807 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>