 |
 |
| Sobirania (Dimecres, 7-XII-2005) |
| 07/12/2005 |
|
Amb tot l’afer de la renegociació dels préstec de La Caixa amb el Partit dels Socialistes ha aparegut un fenomen que ningú no n’ha fet cap esment. Es tracta de la sobirania política del PSC. El Partit dels Socialistes és un partit polític autònom inscrit com a tal al registre del Ministeri de l’Interior de Madrid, la qual cosa vol dir que és un partit independent, que no depèn políticament de ningú. ¿Quina és la prova més evident?. Doncs la prova que palesa aquest fenomen és que financerament té plena autonomia i té personalitat jurídica pròpia per pactar operacions financeres sense la tutela de ningú. Només el PP a Catalunya no té autonomia financera i depèn íntegrament del partit central, tant en les finances, com en la política. Aquest fet ha palesat que el PSC financerament no té cap dependència del PSOE. És clar que hom pot dir que políticament molt sovint sembla que estigui supeditat als socialistes espanyols. És veritat que moltes vegades ha quedat subsumit pels interessos polítics dels socialistes espanyols. Però, en canvi, ara amb l’Estatut d’Autonomia al Parlament de Catalunya, s’ha portat catalanament amb total autonomia, sense quedar subrogat pels interessos espanyols. I el PP en fer la campanya contra els socialistes mai en cap moment ha reconegut aquesta independència, perquè l’interessava públicament aparentar que eren del mateix partit del ZP. I aquesta situació és general. La realitat jurídica ens indica, tanmateix, que els quatre partits catalans que han votat l’Estatut d’Autonomia tots quatre eren sobirans. Els catalans podem estar satisfets de que les quatre forces polítiques catalanes que han votat a favor de l’Esatatut, són totes quatre independentes i totalment i exclusivament depenents dels seus electors. És un fet molt important. L’estructura política de les forces catalanes és absolutament diferent de la que existeix a la península i per tant ens dona una personalitat pròpia i definida. Aquesta realitat política ens ha de fer sentir a tots molt més nacionals. |
|
| |
 |
|
|
|
 |