 |
 |
| Independència (Divendres, 9-XII-2005) |
| 09/12/2005 |
|
El diari econòmic americà “The Wall Street Journal” amb motiu de la proposta d’Estatut d’Autonomia ha publicat una editorial en la qual fa referència al neguit de separació dels catalans. Segons traducció d’Alfons Quintà, diu així: “L’expedient més recent per a una separació és el dels catalans, que a inicis del mes de novembre van presentar un nou Estatut al Parlament de Madrid establint Catalunya com una “nació” dins d’Espanya. El Pias Basc l’any passat va intentar reclamar de fet la independència. Ambdues regions tenen el dret d’intentar-ho. Les fronteres no són necessariament eternes. L’aparició com bolets de nous Estats els darrers anys reflecteix parcialment el fet que, a la pràctica, construccions polítiques més petites tendeixen a ser democràtiques i proósperes”. I l’editorial continua: “Només per un consens nacional es pot canviar pacíficament i legitimament quelcom tan compromés com una Constitució. Els bascos o els catalans, o els corsos francesos o els republicans irlandesos, no han demostrat a l’Estat nació més ampli (on són) que la separació representa el millor interés per tots”....”La resta d’Espanya pot finalment decidir que els nacionalistes catalans són pesats i (en conseqïuència) ser feliços d’alliberar-se d’ells. Peró fins i tot en aquestes mateixes regions el suport a la independència pot ser enganyós”. L’aparició d’aquesta editorial ens podria servir per reflexionar sobre l’opinió o visió que les demandes polítiques de Catalunya han provocat a l’estranger i en especial la que els periodistes tenen a Nova York. Per entendre aquesta editorial, no podem oblidar que a la darrera setmana de novembre passat, un cop aprovat pel parlament l’Estatut, Pasqual Maragall va publicar un article al mateix diari, per explicar als americans conservadors, que Catalunya era una nació i també els recordà que "Catalunya és una comunitat amb una forta identitat. Encara que ha estat part d'Espanya durant centenars d'anys, ha mantingut, històricament, una personalitat cultural i política diferenciades així com l'orgull per la seva història, llengua i cultura i un constant compromís d'autogovern". La indpendència de Catalunya per ser possible, d’entrada, necessita una condició. I és que els mateixos catalans la plantegin. És a dir, que els catalans se la imaginin. Que els catalans la puguin considerar possible. Aquest és el primer pas. Mai cap projecte no ha estat realitzat sense la prèvia imaginació dels seus promotors. Per ara se la imaginen els americans conservadors del WSJ, quan afirmen que els catalans tenen el dret d’intentar-ho. Nosaltres ja ho hem fet?. Ho hem imaginat d’una manera general, és a dir, per una majoria de la població?. Si no ens imaginem la idenpendència mai no la podrem tenir!. |
|
| |
 |
|
|
|
 |