 |
 |
| Pifres (Dissabte, 10-XII-2005) |
| 10/12/2005 |
|
Ahir vaig anar a l’enterrament de Joaquim Pla i Dalmau. La família Pla eren membres de la famosa editorial gironina “Dalmau, Carles, Pla,S.A.”. que va editar molts de llibres escolars i durant molts anys eren els subministradors del material escolar i didàctic d’arreu de la península. Joaquim Pla, a més a més de ser un home molt cultivat, tenia afeccions en totes les arts de la impremta, i no cal dir del dibuix. Però ensems era col·leccionista de soldats de plom, atès que coneixia les indumentàries militars des del temps dels romans. Per això ell fou una columna principal dels “Manaies”, de Girona. El cos militar dels romans que acompanya cada any la processó de Setmana Santa,de fet, havia estat dissenyat, elaborat, i constituït per ell, des dels penons, la vestimenta, la litúrgia, la música, etc. No cal dir que Joaquim Pla també havia estat regidor de la ciutat de Girona, i des de l’àrea d’urbanisme va concebir la nova Girona urbanitzada d’ençà dels anys del desenvolupament econòmic. A l’enterrament, la missa exequial, ha estat celebrada a la parròquia del Mercadal, a través de la música hi hem pogut observar dos companyons de Joaquim Pla. Durant la Missa ha cantat i tocat l’orgue el mestre Viader, el qual havia estat company seu al Consistori Municipal, i en acabar la celebració quan el cadàver era aconduït cap al cementiri, el cos de música dels Manaies ha tocat els pifres, la música dels quals havia compost el mateix Pla. Ha estat un acte de solidaritat a través de les notes musicals. Els pifres dels Manaies han donat un toc emotiu a l’enterrament. Els pifres son flautins de sonoritat molt aguda. Els flautins son instruments de vent idèntics a les flautes, però de dimensions més curtes. La música que ha ressonat sota les voltes de l’església del Mercadal ha estat d’una sonoritat elegant i austera. L’originalitat d’aquest acompanyament ha estat d’una emoció pregona i sentimental que ha corprès a tots els que hi érem presents. |
|
| |
 |
|
|
|
 |